Introducció L?any 2002 el filòleg, folklorista i historiador de la tipografia Josep Maria Pujol (1947-2012), llavors professor del Màster de Tipografia Avançada de l?Escola de Disseny i Art Eina, em va obsequiar amb un opuscle autoeditat que recollia sis textos, traduïts per ell mateix de l?anglès i de l?alemany, que ara formen part del llibre que teniu a les mans. El va intitular 1803-1948: Les dues tipografies en referència a les dues maneres d?entendre la composició i l?ús de la tipografia que han influït en com componem encara avui la pàgina impresa. El primer text era la traducció de William Morris, seguit de la d?Iwan Tschichold, la de Stanley Morison, la de Max Bill
?juntament amb la resposta de Tschichold (ara amb el nom de Jan)? i, finalment, la de Paul Renner.
Pujol fou qui millor podria haver explicat la transcendència del debat entre els dos corrents aparentment contraris que han influït en la manera d?entendre la pàgina tipogràfica fins avui. La seva experiència pràctica i teòrica en aquest camp, així com el profund coneixement de les biografies dels autors, especialment de Morison i Tschichold, que són el pinyol de la qüestió, l?autoritzaven a explicar-nos aquesta disputa. De segur que ho hauria fet amb rigor i mesura, i amb l?erudició sense pedanteria i la sornegueria sense malícia que el caracteritzaven. Però només ens va deixar un recull que no es va publicar i al qual va posar un títol que parlava de tipografia.
Publicar una obra a la segona dècada del segle XXI amb un títol com Les dues tipografies pot fàcilment confondre el lector. Quan parlem d?un ?tipògraf?, depenent de l?època històrica, pot ser que sigui per referir-nos a un punxonista, a un impressor, a un componedor o, ja en el segle XX, a algú que no s?embrutava els dits com Morison, però que estudiava, assessorava o dirigia el disseny d?una nova lletra. Per aquesta mateixa època un tipògraf també passa a ser l?ofici que precedirà els actuals dissenyadors gràfics. Max Bill diu aquí mateix que ?la tipografia és el disseny de blocs de text?. Però la realitat és que, avui en dia, quan sentim aquesta paraula, pensem inevitablement en algú que dissenya tipografies en una pantalla d?ordinador. Per aquesta raó preferim parlar de ?disseny de pàgina? enlloc de ?tipografia?. La pàgina és el tema de tots els textos, fins i tot el d?Eric Gill, que aporta el seu punt de vista sobre el llibre. La tipografia, naturalment, està també present en tots els articles, però el motiu que justifica aquesta obra és la manera com la fem servir i no tant la forma particular de la lletra.
Hem fet aquest llibre per posar a l?abast del lector no només el debat entre les dues maneres de compondre la pàgina, sinó també quatre altres textos que esperem que ajudin a entendre com és la pàgina avui. No només la del llibre, també la del diari, la de la revista, la d?un web o la del cartell. Dels nous textos que s?han incorporat al conjunt que va recollir Josep Maria Pujol (?Un llibre està fet per ser llegit?, d?Eric Gill; ?La copa de cristall?, de Beatrice Warde; ?Sobre la tipografia?, de Herbert Bayer; i ?La retícula i la filosofia del disseny?, de Josef Müller-Brockmann), el de Beatrice Warde és ja de lectura obligatòria a les escoles de disseny. L?anteriorment citat d?Eric Gill i el de Paul Renner, autors més coneguts avui pels seus dissenys de lletra, aporten aquí les seves opinions sobre com ha de ser l?espai de la pàgina. I per acabar hem volgut afegir un text no gaire conegut de Josef Müller-Brockmann, un apòstol del disseny reticular que ha influït en la manera de treballar en disseny gràfic.
Esperem que la lectura d?aquesta tria serveixi no només per entendre millor com hem arribat fins aquí, sinó també per raonar com hauria de ser la pàgina del futur més enllà de les modes de cada moment.

Des dels carrerons laberíntics i les places serenes del Gòtic fins als impressionants exemples d'arquitectura modernista de l'Eixample, Barcelona és un lloc amb un encant irresistible. Per tota la ciutat s'escampen rètols enlluernadors: mosaics i vitralls esplendorosos, intricades pedres tallades i brillants rètols daurats que anuncien l'eclèctica varietat de comerços de la ciutat. Tot això ha estat documentat amb molta cura i una dedicació incansable per la cèlebre dissenyadora gràfica Louise Fili.

Gràfica del carrer no només és un diari personal de viatge, sinó també un tresor fotogràfic dels rètols més cridaners i originals de restaurants i hotels, farmàcies i pastisseries, tallers d'artesans i grans magatzems de la ciutat comtal, una carta d'amor a Barcelona i una valuosa font d'inspiració per a dissenyadors i, per descomptat, per a tots aquells admiradors de la ciutat de Gaudí.

Swasky es troba amb Joan Miró a la casa que l’arquitecte Josep Lluís Sert va projectar per al seu amic a Barcelona. Al llarg del seu recorregut per la Fundació Joan Miró de Barcelona i per alguns dels indrets fonamentals de la vida i l’obra d’aquest gran artista, Swasky ens convida a acompanyar-lo en el seu viatge. Amb el quadern a la mà, ens anima a conèixer l’univers de Joan Miró a partir de la seva experiència personal i a gaudir-ne.

Passejant pels edificis que va construir l’arquitecte Antoni Gaudí tenim la sensació de recórrer l’interior d’un conte. A les façanes i terrats hi viuen dracs i d’altres animals mitològics; entre columnes i arcs podem trobar insectes, creus o bolets; les xemeneies tenen forma de guerrers o d’arbres; les finestres estan plenes de colors i corbes; a les golfes habiten ocells i àligues... Gaudí va ser un personatge valent, obert als estímuls de la vida, principalment de la natura, per crear un univers nou i inabastable. És la seva immensa imaginació el que atrau petits i grans, els seus edificis no només estan construïts per viure-hi, sinó també per poder-hi somiar, per viure una vida diferent, plena de màgia i creativitat.
L’Abecedari Gaudí es nodreix de l’infinit univers gaudinià per transportar l’infant més enllà de la literalitat durant el moment d’aprenentatge de la lectura, un estadi en què l’incipient diàleg lingüístic i visual amb el món pot obrir-se a milers de possibilitats de representació, materials, formes, colors, textures... tot aprenent a aturar la mirada en mons fantàstics i omplir el seu imaginari de prodigioses interpretacions i creacions.

Se promener parmi les bâtiments qu’a construits l’architecte Antoni Gaudí, c’est un peu parcourir l’intérieur d’un conte. Des dragons et d’autres animaux mythologiques peuplent les façades et les toits ; entre les colonnes et les arches, on rencontre des insectes, des croix ou des champignons ; les cheminées adoptent des formes de guerriers ou d’arbres ; les fenêtres sont pleines de couleurs et de courbes ; dans les combles, habitent des oiseaux ou des aigles… Gaudí fut un personnage courageux, ouvert aux invitations de la vie, et surtout à la nature, pour créer un univers neuf et sans limites. Son imagination débordante, voilà ce qui attire petits et grands, parce que ses bâtiments ne sont pas tant construits pour y vivre que pour pouvoir y rêver, pour y vivre une vie différente, pleine de magie et de créativité.
L’Abécédaire Gaudí se nourrit de cet univers infini pour transporter l’enfant au-delà de la littéralité pendant l’apprentissage de la lecture, un état où le dialogue linguistique et visuel naissant avec le monde peut s’ouvrir à des milliers de possibilités de représentation, de matériaux, de formes, de couleurs, de textures... Avec ce livre, les plus petits apprendront à immobiliser le regard sur des mondes fantastiques et à remplir leur imaginaire de prodigieuses interprétations et créations.

Com explicar-li a un infant què és un llibre? Aquesta és la pregunta que el 1962 es van plantejar Murray McCain i John Alcorn, i va donar com a resultat Llibres!, una de les obres més valorades en la història del llibre infantil il•lustrat.
Mitjançant un rítmic joc textual i visual de preguntes, respostes, asseveracions i exclamacions, el petit lector d'aquest volum descobrirà que el llibre és objecte, indústria, text, llenguatge, coneixement, emoció, aprenentatge, diversió, tipografia, lectura, imatge, disseny, edició i, en definitiva, una finestra oberta a tot.
Com explicar-li a un infant què és un llibre? La resposta de McCain i Alcorn no està a Llibres! sinó a l'experiència de la seva lectura. Una proposta que el 1962 li va valer el reconeixement de l'American Institute of Graphic Arts (AIGA) com un dels 50 millors llibres de l'any i com a millor llibre infantil de l'any per New York Times.
John Alcorn (1935-1992) fue un célebre diseñador gráfico e ilustrador norteamericano. En sus inicios trabajó para Esquire, CBS y fue uno de los miembros fundadores de Push Pin Studios junto con Milton Glaser y Seymour Chwast. Diseñador de un buen número de portadas de libros, también ilustró y diseño diversos libros infantiles y fue el diseñador de los carteles y de los títulos de crédito de algunas de las películas de Federico Fellini.

O design de interiores se converteu em uma profissão reconhecida, embora a indústria que gere seja complexa e ainda pouco conhecida. Esta nova edição de Design de interiores proporciona uma base sólida sobre os princípios do design, descreve as aptidões necessárias ao designer de interiores, analisa as diferentes opções de desenvolvimento da carreira profissional e apresenta uma análise equilibrada do setor.
Este livro reúne história, teoria e prática do design de interiores e aborda temas como a elaboração do programa de necessidades junto ao cliente, as apresentações dos desenhos e amostras, a escolha dos materiais e o planejamento e gerenciamento de projetos. Embora esteja dirigido a estudantes, este livro também pode servir como referência para a prática profissional e para todas as pessoas interessadas em design de interiores.